De colònies

El dimarts, dimecres i dijous vaig anar de colònies a Pontòs. Ara explicaré la part que més em va agradar. Ens van explicar una història que ara explicaré: Hi havia una vegada un convent de monges i monjos que ara és una casa de colònies que hi havia una monja molt vella que no es podia moure i cada vegada que necessitava ajuda perquè es trobava malament tocava una campaneta que tenia lligada al canell. Aquella nit un monjo dolent li tocava cuidar de la monja vella i s'en va endescuidar mentrestant la monja vella no parava de tocar la campaneta però ningú la sentia. Al dia següent la monja estava morta. El monjo dolent al veure-la morta s'en va penedir tant que es va tornar mig boig. Cada vegada que venien nens a cantar els hi cosia la boca i els matava. Al cap d'una setmana un grup de nois van anar al convent. Una monja els hi va explicar la història tots s'ho creien menys un noi que es deia Bernat. En Bernat va anar on estava el monjo dolent i va començar a cantar. El monjo s'el va emportar a la sala de cosir i li va cosir la boca després va pujar a la sala de dalt i el va torturar ara l'ànima d'en Bernat, la monja vella i els nens que els hi va cosir la boca ronden per la casa de colònies Can Oliver de Pontòs, es sap perquè els nens están dibuixats a una paret on fica "coser y cantar" i surten dits d'allà. En Bernat es sap perquè un dia uns nens van tirar una pilota verda i va tornar i també fa dos dies un nen que es diu Guillem va ficar una canya dintre una porta i va tornar quan no hi havia ningú a la porta. I la velleta perquè algunes nits sona una campaneta al fons d'un passadís si estas allà no obris la porta per res que se us pot emportar.